JClic

Les noves tecnologies estan cada cop més presents en la nostra vida i és molt important que els infants creixin coneixent-les.
La qüestió que ens hem plantejat és si l'ordinador pot ser un bon mestre. A continuació explicaré breument les fases que hem seguit:

1. Programes d'ús educatiu.

Uns dels recursos que es poden utilitzar a l'aula per aprofundir coneixements i que hem esmentat són:
Webquest
Són activitats en xarxa, la funció del nen és cercar informació a Internet, aquesta recerca serà guiada i en grup, no ho faran lliurement.
Majoritàriament les webquest són històries que motiven a cercar informació i un cop trobada hauran d'extreure una conclusió amb totes les dades.
Són un recurs basat en el constructivisme i en el treball cooperatiu.
Cacera del Tresor
És la versió més senzilla de les webquest, però que a diferència d'aquestes, planteja una sèrie de preguntes que els nens hauran de contestar a partir de webs estipulades pel creador de l'activitat. Finalment es planteja una última i gran pregunta que hauran de contestar.

La diferència és que les webquest tenen unes pautes més marcades, a l'hora de buscar la informació, que les caceres del tresor, aquestes deixen més llibertat al nen a l'hora de fer la conclusió.

2. L'ordinador és un bon substitut del mestre?

Trets positius i negatius que considerem rellevants a l'hora d'avaluar la presència de l'ordinador a les classes a l' etapa Infantil:
A favor:

• Informació il·limitada.
• La informació està a l'abast de tothom i a qualsevol moment.
• Aprenentatge autònom.
• Distribució personal del temps d'aprenentatge.

En contra:

• No saber triar la informació vàlida.
• Manca del mestre com a guia.
• Manca d'interacció entre aprenents.
• Manca de gestió en el propi temps.
• manca de relació afectiva.

3. JClic. Creació d'activitats i seguiment del treball de l'alumne

És un programa creat per Francesc Busquets. Consta de diversos tipus d'aplicacions per a crear activitats, amb objectius educatius.
Anterior al JClic trobem el Clic, amb meys possibilitats de creació d'activitats i amb menys funcionalitats.

El JClic està format per tres mòduls:

• JClic: Permet obrir i treballar amb els paquets d'activitats.
• JClic author: Permet crear les activitats
• JClic reports: Transmet els resultats de les activitats realitzades pels usuaris, és la manera en la que es pot avaluar als nens.

Disposa de diverses activitats com d'associació complexa, associació simple, jocs de memòria, etc.

4. Experiències d'ús del JClic a l'escola

Hem trobat diverses experiències d'ús del JClic de les nostres companyes a l'escola que es poden consultar millor al nostre treball.

5. Plantejaments psicopedagògics de l'aprenentatge en l'ús de l'ordinador

Podem trobar teories pedagògiques que estan a favor i altres en contra dels ordinadors a l'aula.

Com a plantejaments negatius trobem:

• Creure que els ordinadors resoldran els problemes educatius.
• Només fer ús de l'ordinador per a petits exercicis.
  
• Fer que els nens vagin individualment a l'ordinador o només amb l'ajuda del professor.
• Utilitzar només l'ordinador quan s'acabin les tasques de classe.
  
• Pensar que s'aprèn millor fent ús de l'ordinador.
• Substituir totes les activitats d'ensenyament per programes educatius a l'ordinador.
• Cap màquina pot fer la mateixa funció emocional que el professor ni pot igualar-se a l'aprenentatge entre iguals.
  

Com a plantejaments positius trobem:

• Depenent de com utilitzem l'ordinador, el valor educatiu pot variar.
• Fer activitats per a desenvolupar els continguts que estiguin treballant a classe i així adequar-les a les seves capacitats.
• L'ordinador també pot promoure el treball en conjunt.
• Utilitzar-lo per afavorir la integració de l'alumnat amb necessitats educatives especials.

6. Competències que es podrien treballar amb l'ordinador a partir del currículum de l'educació infantil

Les competències que es podrien treballar a partir del currículum de l'educació infantil fent ús de l'ordinador són:

1. Aprendre a ser i actuar d'una manera cada vegada més autònoma.
- Adquirir progressivament hàbits bàsics d'autonomia en accions quotidianes, per actuar amb seguretat i eficàcia.
2. Aprendre a pensar i a comunicar.
- Cercar i gestionar informació provinent de diferents fonts i suports.
- Emprar diferents tipus de llenguatges (escrit, visual i digital).
- Progressar en la comunicació i expressió ajustada als diferents contextos i situacions de comunicació habituals per mitjà dels diversos llenguatges.
3. Aprendre a descobrir i tenir iniciativa.
- Tenir una actitud de curiositat i respecte.
4. Aprendre a conviure i habitar el món.
- Desenvolupament d'habilitats socials.

7. Dinàmiques innovadores que es podrien generar a l'aula amb aquest recurs didàctic

Aquests recursos els podem fer servir a la classe a l'hora d'estudiar qualsevol tema. Depenent el que vulguem que els nens treballin podrem triar entre la varietat d'activitats que ens proporciona l'ordinador.

Elaboració del vídeo

Per començar a fer l'elaboració d'aquest vídeo, el primer que vam fer va ser decidir els grups. Un cop ja sabíem al grup al qual pertanyíem, ens vam posar mans a l'obra. Dir que el meu grup està format per Anna Conesa, Paula Artigas i jo.
Primer de tot ens vam reunir per a decidir el tema a fer, que finalment va resultar ser el de la gravetat. Vam buscar informació sobre la gravetat i alhora també la foto de Newton, el descobridor d'aquesta. A continuació vam decidir els passos a seguir i vam organitzar el treball. En diferents sessions vam gravar els vídeos, cadascun a un lloc. Quan ja els vam tenir tots gravats, ens vam ajuntar les companyes per fer-lo i finalitzar-lo, encara que també el vam fer en diverses sessions. Quan vam col·locar les imatges i els efectes vam posar la veu i la música que acabava el vídeo. I finalment el vam pujar al bloc.

La gravetat

Word

En la setmana del 10 de març vam fer una sessió que tractava sobre la utilització del Word. Aquesta sessió va consistir en modificar un text.

La mestra ens va explicar que l’estil és un format predeterminat, podem posar l’estil que vulguem pels títols i el text. I ens va ensenyar a posar un pàgina en blanc en inserir salt de pàgina.

A continuació vam fer un índex amb el text que ens va donar. Per fer-lo, primer posem el mateix estil als títols o subtítols. Un cop ja ho hem fet, en la pàgina en blanc que havíem fet anteriorment, creem l’índex anant a referències, taula de contingut, inserir taula de contingut. Un cop hem seguit aquests passos se’ns crea l’índex automàticament.

En cas de que volguéssim posar títols de més, posaríem l’estil que els correspon i actualitzaríem tota la taula.

Un cop ja està fet tot el treball toca numerar-lo, però no poden aparèixer com a numerats la portada i l’índex. Així que aconseguim això posant-nos a l’últim punt de l’índex i anant a disseny de pàgina, salts de secció, pàgina següent.

Al costat de la tercera pàgina piquem i ens surt vincular a l’anterior, un cop tornem a picar, esborrem les dues primeres numeracions de pàgina i ja ha quedat tot el text numerat excepte la portada i l’índex.

Gravacions i retocs

Per a poder arribar a fer això hem fet servir tres sessions.
Vam començar fent grups i el que havíem de fer era gravar unes frases, en el cas del meu grup, vam decidir gravar les frases d’una cançó.
Començàvem gravant el so al micròfon, sempre que el so d’aquest estigués al màxim.
Un cop començàvem a parlar, havíem de deixar un espai en blanc, al principi i al final, i pel mig, es veien com les ones pujaven o baixaven segons si els sons eren aguts o greus.
Quan ja havíem acabat de gravar ho guardàvem en exportar com a WAV i ho penjàvem al blink.
En el moment que ja ho hem penjat totes les companyes del grup, ens descarreguem els de la resta i amb la doble fletxa movem els sons per tal de que estiguin en ordre. Llavors un cop ja està fet, ho tornem a guardar com ho hem fet anteriorment.
Tot seguit agafem la cançó que volem i la pugem a l’Audacity acompanyada de les gravacions que havíem fet nosaltres.
I retallem les nostres gravacions per tal de que coincideixi amb la lletra de la cançó i la melodia.
Un cop ja l’hem retocada sencera, en els llocs on s’escolta la nostra veu, baixem la cançó per tal de que se’ns escolti millor i on no hi ha les nostres veus la tornem a pujar.
I finalment quan ja estem de tot, ho tornem a guardar.

Modificació d’imatges amb el programa GIMP

En la classe del passat divendres 27 de febrer vam cercar el tema de la digitalització d’imatges i ho vam estar estudiant una mica. Per poder retocar una imatge vam treballar amb el programa anomenat GIMP.
El concepte de digitalització el podria definir com el fet de convertir la informació de la imatge feta amb la càmera, en seqüències numèriques binàries “0” i “1” per a poder ser tractades, darrerament, per un ordinador.
L’exercici que vam fer a classe va consistir en:
Fer-nos una fotografia amb una càmera digital.
Posar la targeta o el cable a l’ordinador i copiar la imatge.
Obrir l’arxiu fotogràfic fet anteriorment amb el programa GIMP.
Comprovar les mides de la imatge feta i retallar la part desitjada, sempre mantenint una proporció determinada.
A continuació escalar la imatge i reduir el nombre de píxels tant d’alçada com d’amplada.
I finalment un cop vam acabar de retocar la imatge la vam pujar al nostre bloc.

Hola,

Soc una de tantes Marta que hi ha a classe i aquest és el primer blog que faig.

D'aquesta asignatura espero aprendre a desenvolupar-me amb molta més facilitat que anteriorment i a la vegada passar-m'ho bé a classe.

Fins aviat!!